Error Universal, 2012

Article published in Diari de Balears on 15/7/2012
By Pau Waelder

Universal Error
Jaume Orejuela
Espai H.C. Lluc Fluxà, Palma
Until the end of September 2012

A glitch is a momentary error that occurs in a digital medium, such as when an image fails to load properly, there's a coding error in a video, or a video game's rendering engine fails to draw objects correctly and displays them as hollow shells. According to artists Olga Goriunova and Alexei Shulgin, a glitch is also "an opportunity to observe the internal structure of the software," a crack in the perfection of the system that reveals its construction and also its vulnerability. We typically trust in the functioning of machines and their operating systems, the logic of their programs, as irrefutable, perfect facts, alien to human frailty. And in the same way, we trust in the systems we have created in our society: in order, justice, law, economy, the information we receive from the media, and the power structures that we grant in a collective and democratic consensus. But, of course, all systems fail, and as we can currently see, we live in an era where error occurs at all levels and carries serious consequences: errors in calculation, judgment, or moral rectitude that feed the global crisis, not only economic, but also at the level of the mind and spirit.
Nevertheless, we can affirm that accepting error ultimately frees us from that pretension that, since the Enlightenment, wanted to reduce the world to an encyclopedia and create a universal, valid, and quantifiable order. An order that translated into the totalitarianisms of the twentieth century and has given way to the promiscuity of the economy and information in a globalized world, governed by networks and entirely fallible, but also adaptable systems. Error becomes part of the system, of all human activity, and also of art. In *Universal Error*, Jaume Orejuela (Pollença, 1981) continues his particular exploration of information systems and the ways in which we map reality with a work that paradoxically deals with new technologies but employs traditional techniques. Drawing in graphite, engraving, or sculpture in marble are chosen by Orejuela to convey thoughtful and precise ideas about his own practice as an artist, access to global information, and the value we attribute to knowledge. *Qwerty* (2010), a set of blocks of Carrara marble of different sizes, evokes a computer keyboard and subtly informs us (through the height of the "keys") of the number of times each letter is used in searches on the Google search engine. *Machbook* (2012) is a petrified reproduction of a laptop where access to the artist's website has generated an error. *Mail* (2012), a marble sculpture resembling the icon of an email program, also reminds us that mail was traditionally delivered in a paper envelope, creating an evident contradiction between the object, what it represents, and what it suggests. An error that, like the glitch, shows us the internal functioning of the perception of the work. This contradiction is strongly repeated in the pieces of the *Backup* series, which present blocks of books reproduced in marble, solid objects that preserve their presence for posterity but are at the same time totally useless. The objects created by the artist lead us to realize a perceptual error: the piece is not what it represents. The work of art, although similar (or identical) to an everyday object, does not belong to the realm of the useful, but is conceived to be observed.
The selection of techniques is not at all random, but rather imbues the very meaning of each work. In the case of works on paper, Orejuela chooses to be more intimate, exploring his own work at a manual level, moving away from the relative conceptual coldness that animates the sculptural pieces and shifting the focus towards detail, concrete action. The process of creating the work and the identity of the artist are questioned in the *Eraser* series (2012), a set of graphite drawings of erasers in the making of which he used the same erasers he portrayed, and in *Self-portrait* (2012), a video showing the artist's hand continuously signing and erasing his name. The works suggest the fallibility of the artistic creation process, point out the error that supposedly does not occur in a work, and also the revered authorship of the artist. Error is recognized as human, as is the ability to correct it, and learn from it.

Making the world
Universal Error, Jaume Orejuela, Espai Lluc Fluxà H.C.
Gómezdelacuesta

To err is human, and to err, although it may seem contradictory, is our way of growing. To err is what allows us to move forward, what enables us to build our own world while adding value and consistency to it, and sometimes imbalance and excess. To err is inherent in any human activity, nobody is perfect
and we are becoming less so every time. Success is only possible from failure, and we only know we have succeeded if we compare it with that error that becomes indispensable to know where we are going. Our technique is simple: since time immemorial we have moved thanks to this binary system, a syllogism of trial and error in which we must be wrong as many times as necessary before finding the correct form, and in which we must succeed, at least a couple of times, to start thinking that we are finally ready.
But for error to serve a purpose, we must learn from our mistakes. The crisis we are experiencing is a complicated situation, an enormous disaster resulting from the chain of mistakes we have all made, a real hell for many of us that serves as an excuse, for a few others, to continue filling their pockets. Almost nothing good will come out of this convulsion in the form of a crisis and, if anything does, it will be the purification of a large number of those issues that our opulence, irresponsibility, and neglect allowed, of everything that, in reality, served absolutely no purpose. It will also leave us with a master's in problems –the most expensive of all master's degrees- knowledge that is only taught to us by the experience of life and the blows it gives us. Learning from our mistakes is not easy, and man is that unique animal capable of stumbling many times over the same stone, that is known.
Jaume Orejuela writes and erases his name in an endless loop, enters Internet addresses that do not load, and sends emails that never reach their recipient. He continuously makes mistakes, and, while doing so, continues to grow. In this exhibition entitled "Universal Error" for the Lluc Fluxà space in Palma, he continues to refine his personal and untransferable trial-and-error system, a proposal of high conceptual content that leaves behind the existential trace of used erasers, very used, with the marks of everything they corrected and the trace of all the errors they fixed, a path of life, a path of all our lives. Failing and failing again, rectifying, correcting, and solving, Orejuela fully succeeds, undoubtedly he is ready to move on to the next level, undoubtedly he will continue to build his world.

*Publicado en la revista Youthing nº465 de 15 de junio de 2012.


Català
Article publicat al Diari de Balears el 15/7/2012
Per Pau Waelder
Error Universal
Jaume Orejuela
Espai H.C. Lluc Fluxà, Palma
Fins a finals de setembre de 2012

Un glitch és un error momentani que es produeix en un suport digital, com ara quan una imatge es carrega malament, falla la codificació d'un vídeo o el motor de renderització d'un videojoc no arriba a dibuixar els objectes correctament i els mostra com a carcasses buides. El glitch, segons indiquen els artistes Olga Goriunova i Alexei Shulgin, és també "una oportunitat per observar l'estructura interna del programari", una esquerda en la perfecció del sistema que ens revela la seva construcció i també la seva fal·libilitat. Sovint confiem en el funcionament de les màquines i els seus sistemes operatius, la lògica dels seus programes, com a fets irrefutables, perfectes, aliens a la debilitat humana. I de la mateixa manera confiem en els sistemes que hem creat a la nostra societat: en l'ordre, la justícia, la llei, l'economia, la informació que rebem dels mitjans de comunicació i les estructures del poder que atorguem en un consens col·lectiu i democràtic. Però, és clar, tots els sistemes fallen, i com podem comprovar actualment vivim en una època en què l'error es produeix a tots els nivells i comporta greus conseqüències: errors de càlcul, de judici o de rectitud moral que nodreixen la crisi global, no només econòmica, sinó també a nivell de la ment i l'esperit.
Tot i això, podem afirmar que acceptar l'error finalment ens allibera d'aquella pretensió que, des de la Il·lustració, volia reduir el món a una enciclopèdia i crear un ordre universal, vàlid i quantificable. Un ordre que es va traduir en els totalitarismes del segle XX i ha donat pas a la promiscuïtat de l'economia i la informació en un món globalitzat, regit per xarxes i sistemes del tot fal·libles, però també adaptables. L'error passa a formar part del sistema, de tota activitat humana, i també de l'art. A *Error universal*, Jaume Orejuela (Pollença, 1981) continua la seva particular exploració dels sistemes d'informació i les formes en què cartografiem la realitat amb un treball que paradoxalment tracta sobre les noves tecnologies, però empra tècniques tradicionals. El dibuix al grafit, el gravat o l'escultura en marbre són escollides per Orejuela per transmetre unes idees meditades i precises sobre la seva pròpia pràctica com a artista, l'accés a la informació a nivell global i el valor que atorguem al coneixement. *Qwerty* (2010), un conjunt de blocs de marbre de Carrara de diferents mides, evoca un teclat d'ordinador i subtilment ens informa (mitjançant l'alçada de les "tecles") del nombre de vegades que s'empra cada lletra en les cerques que es fan al cercador Google. *Machbook* (2012) es mostra una reproducció petrificada d'un ordinador portàtil on es pot veure que l'accés al lloc web de l'artista ha generat un error. *Mail* (2012), una escultura de marbre que s'assembla a la icona d'un programa de correu electrònic, al mateix temps ens recorda que el correu es lliurava tradicionalment en un sobre de paper, creant una contradicció evident entre l'objecte, allò que representa i allò que suggereix. Un error que, com el glitch, ens mostra el funcionament intern de la pròpia percepció de l'obra. Aquesta contradicció es repeteix amb força en les peces de la sèrie *Backup*, que presenten blocs de llibres reproduïts en marbre, objectes sòlids que conserven la seva presència per a la posteritat però són al mateix temps totalment inútils. Els objectes creats per l'artista ens porten a adonar-nos d'un error perceptiu: la peça no és allò que representa. L'obra d'art, tot i ser semblant (o idèntica) a un objecte quotidià, no pertany a l'àmbit d'allò útil, sinó que es concep per ser observada.
La selecció de les tècniques no és gens casual, sinó que impregna el propi sentit de cada obra. En el cas del treball sobre paper, Orejuela escull ser més íntim, explora el seu propi treball a nivell manual, s'allunya de la relativa fredor conceptual que anima les peces escultòriques i canvia l'enfocament cap al detall, l'acció concreta. El procés de creació de l'obra i la identitat de l'artista són qüestionats en la sèrie *Goma de borrar* (2012), un conjunt de dibuixos al grafit de gomes d'esborrar en la realització dels quals ha emprat les mateixes gomes que ha retratat, i en *Self portrait* (2012), un vídeo que mostra la mà de l'artista signant i esborrant contínuament el seu nom. Les obres suggereixen la fal·libilitat del procés de creació artística, assenyalen l'error que suposadament no es produeix en una obra i també la venerada autoria de l'artista. L'error es reconeix humà, també la capacitat de corregir-lo, i aprendre'n.

Making the world
Error Universal", Jaume Orejuela, Espai Lluc Fluxà H.C.
Gómezdelacuesta

Errar és humà i errar, encara que sembli un contrasentit, és la nostra forma de créixer. Errar és el que ens permet avançar, el que ens habilita a construir el nostre propi món mentre li anem aportant valor i consistència i, en ocasions, desequilibri i desmesura. Errar és consubstancial a qualsevol activitat humana, ningú és perfecte i cada vegada ho som menys. L'encert només és possible a partir del fall i només sabem que hem encertat si el comparem amb aquest error que es converteix en indispensable per saber per on anem. La nostra tècnica és senzilla: des de temps immemorial ens movem gràcies a aquest sistema binari, un sil·logisme d'assaig i error en el qual hem de fallar tantes vegades com sigui necessari abans de trobar la forma correcta, i en el qual hem d'encertar, com a mínim en un parell d'ocasions, per començar a pensar que finalment estem preparats.
Però perquè errar serveixi d'alguna cosa hem d'aprendre dels nostres errors. La crisi que vivim és una situació complicada, un enorme desastre fruit de les pifies en cadena que tots hem anat cometent, un autèntic infern per a molts de nosaltres que els serveix d'excusa, a uns altres pocs, per seguir omplint-se les butxaques. Gairebé cap cosa bona deixarà aquesta convulsió en forma de crisi i, si en queda alguna, serà la depuració d'un gran nombre d'aquelles qüestions que la nostra opulència, irresponsabilitat i desídia van permetre, de tot allò que, en realitat, no servia per absolutament res. També ens deixarà un màster en problemes –el més car de tots els màsters- uns coneixements que només ens els ensenya l'experiència de vida i els pals que ens dóna. Aprendre dels nostres errors no és fàcil i l'home és aquest animal singular capaç de trobar-se moltes vegades amb la mateixa pedra, això es sap.
Jaume Orejuela escriu i borra el seu nom en un bucle sense fi, s'endinsa en direccions d'Internet que no carreguen i envia emails que mai arriben al seu destinatari. S'equivoca contínuament i, mentre ho fa, segueix creixent. En aquesta exposició titulada "Error Universal" per a l'espai Lluc Fluxà de Palma, continua depurant el seu personal i intransferible sistema d'assaig i error, una proposta de gran contingut conceptual que deixa darrere seu el rastre existencialista d'unes gomes d'esborrar usades, molt usades, amb les marques de tot allò que van enmendar i el rastre de tots els errors que van corregir, un camí de vida, un camí de totes les nostres vides. Fallant i tornant a fallar, subsanant, rectificant i resolent, Orejuela encerta plenament, sens dubte ja està preparat per passar al següent nivell, sens dubte seguirà construint el seu món.
*Publicado en la revista Youthing nº465 de 15 de junio de 2012.



CASTELLANO
Error Universal
Jaume Orejuela
Espacio H.C. Lluc Fluxà, Palma*
Hasta finales de septiembre de 2012*
Un glitch es un error momentáneo que se produce en un soporte digital, como cuando una imagen se carga incorrectamente, falla la codificación de un vídeo o el motor de renderización de un videojuego no logra dibujar los objetos correctamente y los muestra como carcasas vacías. El glitch, según indican los artistas Olga Goriunova y Alexei Shulgin, es también "una oportunidad para observar la estructura interna del software", una grieta en la perfección del sistema que nos revela su construcción y también su vulnerabilidad. A menudo confiamos en el funcionamiento de las máquinas y sus sistemas operativos, la lógica de sus programas, como hechos irrefutables, perfectos, ajenos a la debilidad humana. Y de la misma manera confiamos en los sistemas que hemos creado en nuestra sociedad: en el orden, la justicia, la ley, la economía, la información que recibimos de los medios de comunicación y las estructuras del poder que otorgamos en un consenso colectivo y democrático. Pero, por supuesto, todos los sistemas fallan, y como podemos comprobar actualmente vivimos en una época en la que el error se produce a todos los niveles y conlleva graves consecuencias: errores de cálculo, de juicio o de rectitud moral que alimentan la crisis global, no solo económica, sino también a nivel de la mente y el espíritu.
Sin embargo, podemos afirmar que aceptar el error finalmente nos libera de aquella pretensión que, desde la Ilustración, quería reducir el mundo a una enciclopedia y crear un orden universal, válido y cuantificable. Un orden que se tradujo en los totalitarismos del siglo XX y ha dado paso a la promiscuidad de la economía y la información en un mundo globalizado, regido por redes y sistemas totalmente falibles, pero también adaptables. El error pasa a formar parte del sistema, de toda actividad humana, y también del arte. En *Error Universal*, Jaume Orejuela (Pollença, 1981) continúa su particular exploración de los sistemas de información y las formas en que cartografiamos la realidad con un trabajo que paradójicamente trata sobre las nuevas tecnologías, pero emplea técnicas tradicionales. El dibujo al grafito, el grabado o la escultura en mármol son elegidos por Orejuela para transmitir unas ideas meditadas y precisas sobre su propia práctica como artista, el acceso a la información a nivel global y el valor que otorgamos al conocimiento. *Qwerty* (2010), un conjunto de bloques de mármol de Carrara de diferentes tamaños, evoca un teclado de ordenador y sutilmente nos informa (mediante la altura de las "teclas") del número de veces que se emplea cada letra en las búsquedas que se hacen en el buscador Google. *Machbook* (2012) muestra una reproducción petrificada de un ordenador portátil donde se puede ver que el acceso al sitio web del artista ha generado un error. *Mail* (2012), una escultura de mármol que se asemeja a la icona de un programa de correo electrónico, al mismo tiempo nos recuerda que el correo se entregaba tradicionalmente en un sobre de papel, creando una contradicción evidente entre el objeto, lo que representa y lo que sugiere. Un error que, como el glitch, nos muestra el funcionamiento interno de la propia percepción de la obra. Esta contradicción se repite con fuerza en las piezas de la serie *Backup*, que presentan bloques de libros reproducidos en mármol, objetos sólidos que conservan su presencia para la posteridad pero son al mismo tiempo totalmente inútiles. Los objetos creados por el artista nos llevan a percatarnos de un error perceptivo: la pieza no es lo que representa. La obra de arte, aunque sea similar (o idéntica) a un objeto cotidiano, no pertenece al ámbito de lo útil, sino que se concibe para ser observada.
La selección de las técnicas no es en absoluto casual, sino que impregna el propio sentido de cada obra. En el caso del trabajo sobre papel, Orejuela elige ser más íntimo, explora su propio trabajo a nivel manual, se aleja de la relativa frialdad conceptual que anima las piezas escultóricas y cambia el enfoque hacia el detalle, la acción concreta. El proceso de creación de la obra y la identidad del artista son cuestionados en la serie *Goma de borrar* (2012), un conjunto de dibujos al grafito de gomas de borrar en la realización de los cuales ha empleado las mismas gomas que ha retratado, y en *Self portrait* (2012), un vídeo que muestra la mano del artista firmando y borrando continuamente su nombre. Las obras sugieren la falibilidad del proceso de creación artística, señalan el error que supuestamente no se produce en una obra y también la venerada autoría del artista. El error se reconoce humano, también la capacidad de corregirlo y aprender de él.
**Article publicat al Diari de Balears el 15/7/2012**




MAKING THE WORLD
Error Universal", Jaume Orejuela, Espacio Lluc Fluxà H.C.
Gómezdelacuesta

Errar es humano y errar, aunque parezca un contrasentido, es nuestra forma de crecer. Errar es lo que nos permite avanzar, lo que nos habilita para construir nuestro propio mundo mientras le vamos aportando valor y consistencia y, en ocasiones, desequilibrio y desmesura. Errar es consustancial a cualquier actividad humana, nadie es perfecto y cada vez lo somos menos. El acierto solo es posible a partir del fallo y solo sabemos que hemos acertado si lo comparamos con ese error que se convierte en indispensable para saber por dónde vamos. Nuestra técnica es sencilla: desde tiempos inmemoriales nos movemos gracias a este sistema binario, un silogismo de ensayo y error en el que debemos fallar tantas veces como sea necesario antes de encontrar la forma correcta, y en el que debemos acertar, como mínimo en un par de ocasiones, para empezar a pensar que finalmente estamos preparados.
Pero para que errar sirva de algo debemos aprender de nuestros errores. La crisis que vivimos es una situación complicada, un enorme desastre fruto de los errores encadenados que todos hemos ido cometiendo, un auténtico infierno para muchos de nosotros que les sirve de excusa, a otros pocos, para seguir llenándose los bolsillos. Casi nada bueno dejará esta convulsión en forma de crisis y, si queda algo, será la depuración de un gran número de aquellas cuestiones que nuestra opulencia, irresponsabilidad y desidia permitieron, de todo aquello que, en realidad, no servía para absolutamente nada. También nos dejará un máster en problemas, el más caro de todos los másters, unos conocimientos que solo nos los enseña la experiencia de vida y los palos que nos da. Aprender de nuestros errores no es fácil y el hombre es ese animal singular capaz de encontrarse muchas veces con la misma piedra, eso se sabe.
Jaume Orejuela escribe y borra su nombre en un bucle sin fin, se adentra en direcciones de Internet que no cargan y envía correos electrónicos que nunca llegan a su destinatario. Se equivoca continuamente y, mientras lo hace, sigue creciendo. En esta exposición titulada "Error Universal" para el espacio Lluc Fluxà de Palma, continúa depurando su personal e intransferible sistema de ensayo y error, una propuesta de gran contenido conceptual que deja atrás el rastro existencialista de unas gomas de borrar usadas, muy usadas, con las marcas de todo aquello que enmendaron y el rastro de todos los errores que corrigieron, un camino de vida, un camino de todas nuestras vidas. Fallando y volviendo a fallar, subsanando, rectificando y resolviendo, Orejuela acierta plenamente, sin duda ya está preparado para pasar al siguiente nivel, sin duda seguirá construyendo su mundo.
*Publicado en la revista Youthing nº465 de 15 de junio de 2012.