Map Overlay, 2011

Project Collection

TIME OVERLAY: An Expanded and Interconnected Reality
By Fernando Gomezdelacuesta
Resource No1: http://maps.google.es/
It was probably by chance, but it's also possible that this interconnected contemporaneity in which we move had something to do with it, a spiderweb that connects us with the same strength with which it ties us. I studied in Barcelona, and upon returning to the islands, I yearned for what, in reality, wasn't as much mine as I thought. On occasion, I satisfied my longing for return – especially on those Sunday mornings – by spending fingertips, retinas, and neurons with Google Maps Street View, a diabolical and omnipresent application that sometimes overwhelms me, intimidates me as much as it attracts me, a Big Brother's eye that has frozen a precise moment while contributing to extending infinitely the times and places it records; the truth is I mistrust its discretion, but when I use it, I usually find it useful. So yes, perhaps it was a coincidence, but the fact is that a man on a bicycle and a red cord coming out of it was quite a strange combination; I thought it must be an artistic proposal, a performance or something like that, professional deformation I suppose. It intrigued me. I virtually walked around the area and discovered that individual and his artifact a couple more times; it seems he had shared a day and a few minutes with the vehicle scanning the streets. I tried with the Internet search: thread, bicycle, art, performance, Barcelona, I put the names of some of the areas where I glimpsed the peculiar cyclist stopped on his mysterious journey, photographed and multiplied in space and time, but nothing, I lost interest, I got up from the computer to make myself a sandwich and forgot about the matter.
Resource No2: http://www.galeriesbennassar.com/exposiciones/jaume-orejuela-information-overload.php
In this augmented, expanded, and interconnected world, there is a bewildering mix of homogenization and individualization where we can all be the mass and the individual, where we can all get lost in the crowd or distinguish ourselves from the rest of the people voluntarily or involuntarily. Curious. Sometimes others discover us even though we've been with them for a while; we expose ourselves, and sometimes they find us. I was working on the art agenda for the Youthing magazine, and I ended up on the website of the Bennassar Gallery in Pollença; Jaume Orejuela and his Information Overload appeared on my screen. I immediately noticed the piece that gave its name to the exhibition, a peculiar Carrara marble shelf, irregular, unbalanced, and, in a curious contradiction, resting on the ground for the same reason it got out of balance: the enormous weight in the form of books it contains, an exhausting overload of information that Anglo-Saxons synthesize with a concise "overload," a beautiful metaphor for how excess data disorients us, alienates us, modifies us, but also evidence of how, from that voluminous substrate of more or less rigorous information, crossed references, links, and hyperlinks, we support our feet on those knowledge that sustain us and undoubtedly allow us to advance. Now, instead of researching, we have to focus our efforts on selecting some content that, among all that information overload and Wikipedias, is presented before our very eyes. There, at that Internet address where I arrived in search of an art gallery's programming, I encountered that guy on a bicycle leaving a trail of thread behind him; it was one of the pieces that integrated the exhibition, and the work was titled "Pollença to Barcelona."
Resource No3: http://www.jaumeorejuela.com/cat.cast.eng/Works/Entradas/2008/3/-29_Pollenca_a_Barcelona.html
I decided to find out what that was all about, so I looked for the artist and found his website, www.jaumeorejuela.com; we keep pulling the thread, never better said. Indeed, it is a curious action that had been immortalized by the artist and inadvertently by Google's car. Orejuela is from Pollença and studied Fine Arts in Barcelona. Maybe it was the same nostalgia, the one that made me scrutinize the streets of the Condal City with StreetView, the artist's creative germ; perhaps it was also a vindication of the self within the self. With that bicycle, Orejuela toured Barcelona on a perfectly planned itinerary that drew the silhouette of his hometown within the maze of streets of the city where he studied, on a real scale, while alternately releasing red and black threads, the emblematic colors of his land, marking his route in an ephemeral and, of course, poetic way. A memory of home, but also a more complex metaphor that plays with space within space, with disorientation, and with the superimposition of two places, initially independent. A series of photos, a video, the route marked on the map, and a preparatory drawing complete the documentation of the action. I continued browsing his website, and in the meantime, I looked for his Facebook profile.
Resource No4: http://www.facebook.com/jaumeorejuelasalas
I decided to send him a friend request with a message congratulating him on his work; within a few hours, I received the acceptance with words of gratitude. Time passed, I suppose we were following each other, more or less, on Facebook; we interacted occasionally. One day I received a message via chat; Jaume explained to me that he had to present a proposal and would like me to collaborate with him; he wanted me to write a few lines as an introduction. He told me that the piece "Pollença to Barcelona" belonged to a more extensive project titled Map Overlay, and this would be the backbone of the proposal. In the mentioned project, Orejuela develops other independent but linked pieces: in "Barcelona to Berlin," he transcribes a silhouette, in this case, that of Barcelona over the city of Berlin, walking the itinerary and elevating to the category of artistic object the marble reproduction of the boots with which he made the route. Again, the evident juxtaposition of one territory over another, but also, in a more subtle way, a reflection on ethnocentrism, on that obsession we suffer from analyzing the world under the parameters of our own culture and not under the characteristics of the analyzed place, on the internationalization of resources and, in a way, on globalization juxtaposed to what is individual, but also to what is collective, to difference. A conceptual pattern that also inspires his piece titled "To all the Islands," where the silhouette of the Balearic Islands is superimposed on the island of Manhattan, while, again, ephemeral evidence of that contour is left through a thread that will mark those previously calculated archipelago boundaries.
Resource No5: http://www.hotmail.com
A constant journey between the personal and the global, contextualizing, relating, and dissociating places, times, and concepts, which finally closes one of its infinite circles thanks to the last series that composes the project. In the suite "Immer," the plates producing the engravings have been immersed in acid exactly the same seconds that the artist endured, in apnea, under the waters of the coves of the Balearic Islands that give name to each of the pieces; a true immersion in oneself as a vindication of the return to the origin, to that place where, after all, we tend to be happy, while raising the strange paradox of that time, between instantaneous and flexible, with which contemporaneity is measuring anything. Now I receive an email from Jaume in my inbox; he sends me a PDF with the Map Overlay project; I will look at it carefully and get to work.

CATALÀ
Superposició Temporal: Una Realitat Expandida i Interconnectada
Per Fernando Gomezdelacuesta
Recurs No1: http://maps.google.es/
Potser va ser per casualitat, però també és possible que aquesta contemporaneïtat tan interconnectada en la qual ens movem tingui alguna cosa a veure, una tela d'aranya que ens comunica amb la mateixa força amb la qual ens lliga. Vaig estudiar a Barcelona i, en tornar a les illes, enyorava allò que, en realitat, no era tan meu com jo pensava. En alguna ocasió, saciava les meves ganes de retorn –sobretot en aquells matins de diumenge– gastant dits, retines i neurones amb el Google Maps Street View, una aplicació diabòlica i omnipresent que a vegades em sobrecull, em intimida tant com m'atreu, un ull de Gran Germà que ha congelat un instant precís mentre contribueix a derivar cap a l'infinit els temps i els llocs que registra; la veritat és que desconfio de la seva discreció, però quan l'empro sol trobar-la útil. Doncs sí, potser va ser una casualitat, però el cert és que un home muntat en una bicicleta i un cordill vermell que en sortia era una combinació bastant estranya; vaig pensar que havia de ser una proposta artística, una performance o alguna cosa així, deformació professional suposo. Em va intrigar. Vaig passejar virtualment per la zona i vaig descobrir a aquell individu i el seu artefacte en un parell d'ocasions més, es veu que havia compartit dia i alguns minuts amb el vehicle que escanejava els carrers. Vaig provar amb el cercador d'Internet: fil, bicicleta, art, performance, Barcelona, vaig posar el nom d'algunes de les zones per les quals vaig divisar el peculiar ciclista aturat en el seu misteriós periple, fotografiat i multiplicat en l'espai i en el temps, però res, vaig perdre l'atenció, em vaig aixecar de l'ordinador per fer-me un entrepà i em vaig oblidar de l'assumpte.
Recurs No2: http://www.galeriesbennassar.com/exposiciones/jaume-orejuela-information-overload.php
En aquest món augmentat, expandido i interconnectat, concorre una desconcertant barreja d'homogenització i individualització on tots podem ser la massa i l'individu, on tots podem confondre'ns entre la multitud o significar-nos dels altres de manera voluntària o involuntària. Curios. De vegades són altres els que ens descobreixen tot i que fa un temps que estàvem al seu costat, ens exposem i en ocasions ens troben. Estava fent l'agenda d'art de la revista Youthing i vaig anar a parar a la pàgina web de la Galeria Bennassar de Pollença, Jaume Orejuela i el seu Information Overload van aparèixer a la meva pantalla. De seguida vaig reparar en la peça que donava nom a l'exposició, una peculiar prestatgeria de marbre de Carrara, irregular, desequilibrada i, en una curiosa contradicció, assentada sobre el sòl pel mateix motiu que es va desquadra: l'enorme pes en forma de llibres que conté, una sobrecàrrega d'informació extenuant que els anglosaxons sintetitzen amb un concís "overload", una bella metàfora de com l'excés de dades ens desorienta, ens aliena, ens modifica, però també una evidència de com, a partir d'aquest voluminós substrat d'informació més o menys rigorosa, de referències creuades, de vincles i hipervincles, anem recolzant els nostres peus en aquells coneixements que ens sustenten i que, sens dubte, són els que ens permeten avançar. Ara, en lloc d'investigar, cal dedicar els nostres esforços a seleccionar uns continguts que, entre tota aquesta sobredosi d'informació i Wikipedies, se'ns presenten davant de les nostres pròpies ares. Allà, en aquella adreça d'Internet a la qual vaig arribar a la recerca de la programació d'una galeria d'art, vaig tornar a trobar-me amb aquell tipus muntat en bicicleta que deixava darrere seu un rastre de fil, era una de les peces que integrava l'exposició, l'obra es titulava Pollença a Barcelona.
Recurs No3: http://www.jaumeorejuela.com/cat.cast.eng/Works/Entradas/2008/3/-29_Pollenca_a_Barcelona.html
Vaig decidir informar-me sobre què era aquell assumpte, vaig buscar l'artista i vaig trobar la seva pàgina web, www.jaumeorejuela.com, seguim tirant del fil, mai millor dit. Efectivament, es tracta d'una curiosa acció que havia quedat immortalitzada per l'artista i involuntàriament pel cotxe de Google. Orejuela és de Pollença i va estudiar la llicenciatura de Belles Arts a Barcelona. Potser fos la mateixa nostàlgia, aquella que a mi em feia escudrinyar pels carrers de la Ciutat Comtal amb el StreetView, el germen creatiu de l'artista, potser també fos una reivindicació del propi dins del propi. Amb aquella bicicleta, Orejuela, recorria Barcelona en un itinerari perfectament planificat que dibuixava la silueta del seu poble natal en el si de l'entramat de carrers de la ciutat on estudiava, a escala real, mentre anava desplegant de forma alternativa fil vermell i negre, els colors emblemàtics de la seva terra, marcant el seu recorregut d'una manera efímera i, per descomptat, poètica. Un record de la llar, però també una metàfora més complexa que juga amb l'espai dins de l'espai, amb la desorientació i amb la superposició de dos llocs, en principi, independents. Una sèrie de fotos, un vídeo, la ruta assenyalada sobre el mapa i un dibuix preparatori completen la documentació de l'acció. Jo seguia curiosant per la seva pàgina web i, mentrestant, vaig buscar el seu perfil de Facebook.
Recurs No4: http://www.facebook.com/jaumeorejuelasalas
Vaig decidir enviar-li una sol·licitud d'amistat amb un missatge felicitant-lo per la seva obra, a les poques hores em va arribar l'acceptació amb unes paraules d'agraïment. Va passar el temps, suposo que ens anàvem seguint, més o menys, pel Facebook, de tant en tant interactuàvem. Un dia em va arribar un missatge pel xat, Jaume em explicava que havia de presentar una proposta i que li agradaria que col·laborés amb ell, volia que li escrivís unes línies a manera de presentació. Em va explicar que la peça Pollença a Barcelona pertanyia a un projecte més extens titulat Map Overlay, i que aquest seria l'eix vertebrador de la proposta. En el mencionat projecte, Orejuela, desenvolupa altres peces independents però vinculades: en Barcelona a Berlín torna a transcriure una silueta, en aquest cas la de Barcelona sobre la ciutat de Berlín, recorrent l'itinerari a peu i elevant a categoria d'objecte artístic la reproducció en marbre de les botes amb les quals va realitzar la ruta. De nou l'evident juxtaposició d'un territori sobre un altre, però també, d'una manera més subtil, una reflexió sobre l'etnocentrisme, sobre aquesta mania que patim d'analitzar el món sota els paràmetres de la cultura que ens és pròpia i no sota les característiques del lloc analitzat, sobre la internacionalització dels recursos i, d'alguna manera, sobre la globalització contraposada al que és individual, però també al que és col·lectiu, a la diferència. Un patró conceptual que inspira, de la mateixa manera, la seva peça titulada A totes les Illes, on la silueta de les Balears es superposa sobre l'illa de Manhattan, mentre que, de nou, es va deixant constància efímera d'aquest contorn mitjançant un fil que marcarà aquells límits de l'arxipèlag prèviament calculats.
Recurs No5: http://www.hotmail.com
Un viatge constant entre el personal i el global, descontextualitzant, relacionant i dissociant llocs, temps i conceptes, que acaba de tancar un dels seus infinits cercles gràcies a l'última sèrie que compon el projecte. En la suite "Immer" les planxes que produeixen els gravats han estat submergides en àcid exactament els mateixos segons que l'artista va aguantar, en apnea, sota les aigües de les cales de les Balears que donen nom a cadascuna de les peces; una autèntica immersió en el propi com a reivindicació de la volta a l'origen, a aquell lloc on, al capdavall, solíem ser feliços, mentre es planteja l'estranya paradoxa d'aquest temps, entre instantani i flexible, amb el qual la contemporaneïtat està mesurant qualsevol cosa. Ara rebo un correu electrònic de Jaume en el meu correu electrònic, emenvia un PDF amb el projecte Map Overlay, el miraré amb atenció i em poso a treballar.

CASTELLANO
TIME OVERLAY
Una realidad expandida e hipervinculada
De Fernando Gomezdelacuesta
Recurso No 1. http://maps.google.es/
Seguramente fue por casualidad, pero también es posible que esta contemporaneidad tan interconectada en la que nos movemos tuviera algo que ver, una tela de araña que nos comunica con la misma fuerza con la que nos ata. Estudié en Barcelona y al volver a las islas me añoraba de lo que, en realidad, no era tan mío como yo pensaba. En alguna ocasión saciaba mis ganas de retorno –sobretodo en aquellas mañanas de domingo- gastando yemas, retinas y neuronas con el Google maps street view, una aplicación diabólica y omnipresente que a veces me sobrecoge, me intimida tanto como me atrae, un ojo de Gran Hermano que ha congelado un instante preciso mientras contribuye a derivar hacia el infinito los tiempos y los lugares que registra; la verdad es que desconfío de su discreción, pero cuando la empleo suelo encontrarla útil. Pues sí, quizás fue una casualidad, pero lo cierto es que un tipo subido a una bicicleta y un cordel rojo que salía de ella era una combinación bastante extraña; pensé que debía ser una propuesta artística, una performance o algo así, deformación profesional supongo. Me intrigó. Paseé virtualmente por la zona y descubrí a aquel individuo y su artefacto en un par de ocasiones más, se ve que había compartido día y algunos minutos con el vehículo que va escaneando las calles. Probé con el buscador de Internet: hilo, bicicleta, arte, performance, Barcelona, puse el nombre de algunas de las zonas por las que divisé al peculiar ciclista detenido en su misterioso periplo, fotografiado y multiplicado en el espacio y en el tiempo, pero nada, perdí la atención, me levanté del ordenador para hacerme un bocadillo y me olvidé del asunto.
Recurso No2. http://www.galeriesbennassar.com/exposiciones/jaume-orejuela-information-overload.php
En este mundo aumentado, expandido e interrelacionado, concurre una desconcertante mezcla de homogenización e individualización donde todos podemos ser la masa y el individuo, donde todos podemos confundirnos entre la muchedumbre o significarnos del resto de la gente voluntaria o involuntariamente. Curioso. A veces son otros los que nos descubren a pesar de que hace un tiempo que estábamos a su lado, nos exponemos y en ocasiones nos encuentran. Estaba haciendo la agenda de arte de la revistaYouthing y fui a parar a la páginaWeb de la Galería Bennassar de Pollença,Jaume Orejuela y su Information overload aparecieron en mi pantalla. Enseguida reparé en la pieza que da nombre a la exposición, una peculiar estantería de mármol de Carrara, irregular, desequilibrada y, en una curiosa contradicción, asentada sobre el suelo por el mismo motivo que se descuadró: el enorme peso en forma de libros que contiene, una sobrecarga de información extenuante que los anglosajones sintetizan con un conciso overload, una bella metáfora de cómo el exceso de datos nos desubica, nos aliena, nos modifica, pero también una evidencia de cómo, a partir de ese cuantioso sustrato de información más o menos riguroso, de referencias cruzadas, de vínculos e hipervínculos, vamos apoyando nuestros pies en aquellos conocimientos que nos sustentan y que, sin duda, son los que nos permiten avanzar. Ahora, en lugar de investigar, hay que dedicar nuestros esfuerzos en seleccionar unos contenidos que, entre toda esa sobredosis de información y Wikipedias, se nos presentan ante nuestras propias narices.Allí,en aquella dirección de Internet a la que llegué en busca de la programación de una galería de arte,volví a encontrarme a aquel tipo montado en bicicleta que dejaba tras de sí un rastro de hilo, era una de las piezas que integraba la muestra, la obra se titulaba Pollença a Barcelona.
Recurso No3. http://www.jaumeorejuela.com/cat.cast.eng/Works/Entradas/2008/3/-29_Pollenca_a_Barcelona.html
Decidí enterarme sobre qué era aquel asunto, busqué al artista y encontré su página Web, www.jaumeorejuela.com, seguimos tirando del hilo, nunca mejor dicho. Efectivamente, se trata de una curiosa acción que había quedado inmortalizada por el artista e involuntariamente por el coche de Google. Orejuela es de Pollença y estudió la licenciatura de Bellas Artes en Barcelona. Quizás fuera la misma añoranza, aquella que a mi me hacía escudriñar en las calles de la Ciudad Condal con el StreetView,el germen creativo del artista,quizás también fuera una reivindicación de lo propio dentro de lo propio.Con aquella bicicleta,Orejuela, recorría Barcelona en un itinerario perfectamente planificado que dibujaba la silueta de su pueblo natal en el seno del entramado de calles de la ciudad donde estudiaba, a escala real, mientras iba desprendiendo de forma alternativa hilo rojo y negro, los colores emblemáticos de su tierra, marcando su recorrido de una manera efímera y, por supuesto, poética. Un recuerdo del hogar, pero también una metáfora más compleja que juega con el espacio dentro del espacio, con la desubicación y con la superposición de dos lugares, en principio, independientes. Una serie de fotos, un video, la ruta señalada sobre el mapa y un dibujo preparatorio completan la documentación de la acción.Yo seguía curioseando por su página Web y, mientras tanto, busqué su perfil de Facebook.
Recurso No4. http://www.facebook.com/jaumeorejuelasalas
Decidí enviarle una solicitud de amistad con un mensaje felicitándole por su obra, a las pocas horas me llegó la aceptación con unas palabras de agradecimiento. Pasó el tiempo, supongo que nos íbamos siguiendo, más o menos, por el Facebook, de vez en cuando interactuábamos. Un día me llegó un mensaje por el chat, Jaume me explicaba que tenía que presentar una propuesta y que le gustaría que colaborara con él, quería que le escribiera unas líneas a modo de presentación. Me contó que la pieza Pollença a Barcelona pertenecía a un proyecto más extenso titulado Map Overlay, y que éste sería el eje vertebrador de la propuesta. En el mencionado proyecto, Orejuela, desarrolla otras piezas independientes pero vinculadas: en Barcelona a Berlín vuelve a transcribir una silueta, en este caso la de Barcelona sobre la ciudad de Berlín, recorriendo el itinerario a pie y elevando a categoría de objeto artístico la reproducción en mármol de las botas con las que realizó la ruta. De nuevo la evidente yuxtaposición de un territorio sobre otro, pero también, de una forma más sutil, una reflexión sobre el etnocentrismo, sobre esa manía que padecemos de analizar el mundo bajo los parámetros de la cultura que nos es propia y no bajo las características del lugar analizado, sobre la internacionalización de los recursos y, en cierto modo, sobre la globalización contrapuesta a lo individual, pero también a lo colectivo, a la diferencia. Un patrón conceptual que inspira, de la misma manera, su pieza titulada A totes les Illes, donde la silueta de las Baleares se superpone sobre la isla de Manhattan, mientras que, de nuevo, se va dejando constancia efímera de ese contorno mediante un hilo que marcará aquellos límites del archipiélago previamente calculados.
Recurso No5. http://www.hotmail.com
Un viaje constante entre lo personal y lo global, descontextualizando, relacionando y disociando lugares, tiempos y conceptos, que termina de cerrar uno de sus infinitos círculos gracias a la última serie que compone el proyecto. En la suite Immer las planchas que producen los grabados han estado sumergidas en ácido exactamente los mismos segundos que el artista aguantó, en apnea, bajo las aguas de las calas de las Baleares que dan nombre a cada una de las piezas; una auténtica inmersión en lo propio como reivindicación de la vuelta al origen, a ese lugar donde, a fin de cuentas, solemos ser felices, mientras se plantea la extraña paradoja de ese tiempo, entre instantáneo y flexible, con el que la contemporaneidad está midiendo cualquier cosa. Ahora recibo un e-mail de Jaume en mi correo electrónico, me envía un PDF con el proyecto Map Overlay, lo miraré con atención y me pongo a trabajar.